sábado, 28 de noviembre de 2009

Debat: Educació obligatòria fins als 18 anys









El debat que vam fer aquest 23 de Novembre sorgeix arrel la proposta d'Àngel Gavilondo -ministre d'educació- que va ser entrevistat per Radio Nacional d'Espanya. En aquesta entrevista el ministre d'educació proposa la possibilitat de que l'ensenyança obligatòria arribi fins als 18 anys on actualment finalitza a la edat dels 16, quan acava quart de l'últim curs de l'ESO.

Dintre del debat hi havia les persones que estaven a favor: Anna Sainz, Mònica Talegón, Andrea Vélez i Marina Parras i les persones que estaven en contra: Laura Sánchez, Mireia Vázquez, Estel Gamisans, Cristina Cazador i Anna Dias

En general el debat va estar molt equilibrat tant en una part com en l'altre i es va veure tot el treball que vam realitzar darrere ja que es va veure massa la seva preparació. Dintre d'aquest inconvenient crec que totes vam treballar d'igual manera donant les nostres opinions i el que pensàvem que seria fàcil ha acabat estant finalment molt difícil.

Ha estat una experiència molt bona per a totes nosaltres no només per perdre els nervis i tenir més seguretat sinó per saber fer una bona argumentació que bàsicament és del que tracta un debat: Tenir una exposició d'un tema concret i exposar arguments.

Si voleu veure els arguments que vam realitzar el grup que estàvem a favor: Mònica Talegón, Andrea Vélez, Anna Sainz i Marina Parras cliqueu aquí.

La Recitació: El príncep granota


El príncep granota

La meva recitació tractarà sobre el conte del príncep granota ja que és un conte que als nens els agrada molt i el faré amb titelles perquè és molt més comunicatiu utilitzar la comunicació visual amb la comunicació oral.

Hi havia una vegada una princesa que era tan bonica que fins i tot el Sol li somreia. La seva joguina preferida era una piloteta d’or que feia votar sobre els murs de Palau.

Un dia la princesa va anar a jugar al bosc per veure fins a on podia llençar la piloteta. De sobte, la va llençar tan lluny que va caure fins a un profund estany.

La piloteta es va enfonsar cap al fons de l’estany...., quan es va adornar la princesa que mai més tornaria a veure la seva pilota es va posar a plorar al costat de l’estany desconsoladament.

Princesa: - Quina desgràcia! Hauria preferit que perdre qualsevol altre cosa que no pas la meva piloteta daurada!.Què puc fer?...

Granota: - Però que et passa?

Va preguntar una estranya veu...

Granota: - Basta maca! Que em trenques el cor amb les teves llàgrimes.

Quan la princesa es va adonar de que era una granota qui li parlava, es va anar cap enrere.

Princesa:- He...he perdut la meva piloteta daurada....S’ha caigut a l’estany i mai més la tornaré a recuperar...

Granota: - No t’has de preocupar, si em promets quedar-te i fer-me companyia, jugar amb mi, deixar que mengi del teu plat i dormir a sobre el teu llit baixaré al fons de l’estany i te la tornaré.

La princesa va aplaudir encantada i va dir:

Princesa: - Si sí, si us plau jugaré amb tu! t’ho prometo!

La granota es va submergir a les aigües i va tornar la piloteta a la princesa. Només tornar-li la pilota daurada a la princesa la va llençar en l’aire i va tornar corrent cap a palau.

Granota:- Espera! Va dir la granota saltant darrera. - No puc arribar on ets tu!

Però la princesa no la va escoltar, ja s’havia oblidat del favor que li havia fet la granota.

Aquella nit a la hora de sopar, la princesa es va servir un tros de pastís de xocolata de postra, però quan va aixecar la cullera, va escoltar un soroll a la porta. Eren com pisades d’uns peus plans. Era la granota verda!! Fent un gran salt va anar a parar a la taula de la princesa.

Granota:- Perquè no em vas esperar? Va preguntar la granota...

Princesa:- Ves-te’n d’aquí! Estàs mullant la taula! Va dir enfadada la princesa. Oh! Quina mala olor fas!

Rei:- Has convidat a aquesta granota a sopar? Va preguntar el rei.

Granota: No m’ha convidat, però em va prometre fer-me companyia, jugar amb mi, deixar que mengi del seu plat i dormir a sobre del seu llit.

Rei:- això és cert?

La princesa va dir:- És possible....

Rei: Doncs en tal cas espero que compleixis amb la teva paraula filla meva.

La princesa va baixar el cap i va callar i només acabar va sortir del menjador per anar a dormir al seu dormitori.

Granota:- Espera’m! Em vas prometre que em deixaries dormir al teu llit.

Rei: Em sembla una promesa de la més simple filla meva! Però les promeses s’han de complir.

La princesa es va posar a plorar... - Però és horrible, no m’obliguis a dormir amb ella pare, si us plau.

El rei va insistir i la va obligar a agafar a la granota i emportar-se-la al seu llit. Però quan va arribar a la seva habitació la princesa la va deixar al sofà dient-li:

Princesa:- Dormiràs aquí i no et moguis!

La granota observava a la princesa amb cara trista quan anava a dormir.

Granota:- De veritat et semblo repugnant.

Princesa:- Ven pensat no, tu em vas fer un favor i hauria d’estar-te agraïda.

Granota:- Llavors deixem dormir amb tu...

Princesa:- No!

Granota:- Li diré al teu pare... Ploraré.....

Princesa:- Si estaràs plorant tota la nit, vine!

Granota:- Dóna’m un peto..

Princesa:- No!

Granota:- Si us plau!

Princesa: D’acord , però deixem apagar la llum.

Granota:- No, que em fa por la llum!

Princesa: molt bé... La princesa li va fer un petó i li va dir una veu suau:

Granota:- ja esta, ja pots mirar

Granota:- Al mateix llit que ella hi havia un príncep mol, molt maco.

Princesa: - Qui ets tu?- va preguntar la princesa:

Granota:- Sóc el príncep de Nara, fa molts anys quan no era més que un nen una bruixa em va convertir en granota. Va dir que mai deixaria de ser una granota, fins que una princesa em fes un peto i tu has trencat el malefici, voldràs casar-te amb mi?

Princesa: - Si, accepto.

Granota:- Doncs demà mateix anirem al meu palau i ens casarem.

Al dia següent van partir cap al seu palau i es van casar .

Colorin colorat aquest conte s’ha acabat.



jueves, 19 de noviembre de 2009

CEIP Costa i Llobera



Aquesta escola és un símbol molt important i crec que moltes escoles
haurien de tenir un projecte semblant a aquest darrera.

miércoles, 18 de noviembre de 2009

La Masia del FCB


Aquesta ha estat una experiència que mai se m'oblidarà, per aquest motiu m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta sortida amb la meva presentació.

martes, 17 de noviembre de 2009

CONFERÈNCIA: FER DE MESTRES Eulalia Bosh

PRESENTACIÓ ( per Dolors Busquets)

És professora de filosofia, cap del servei educatiu de Barcelona. Autora de llibres com : El plaer de mirar, Educació i vida quotidiana i un lloc anomenat escola.

El seu constant diàleg en la ciència, la filosofia , els mestres, els nens, etc, fa que qualsevol experiència seva tingui un component bàsic, són un teixit on projecta la seva obra i creativitat.

Té un constant interès sobre l’educació, constant atenció perquè tingui utilitat en l’àmbit educatiu. Proximitat molt intencionada que ella té amb tots aquests ambients : provoca situacions per estar en contacte amb l’educació, joves, professors, filosofia, escoles...


INTRODUCCIÓ

~ Oficià fer de Mestre

Hauria de ser o pot ser el títol d’una sèrie de conferències, però no totes. Se’m va ocórrer en una reflexió d’unes setmanes, però pot ser un títol permanent que estigués pendent una vegada al mes i que veiéssim perspectives diferents. Quan es discuteixen temes escolars tothom se sent identificat i discuteix.

“Pensar en l’ofici de fer de mestre en el marc d’una ciutat”

Cada vegada que pensem de mestre ens imaginem la situació de nens, sempre ens arriba aquesta idea al cap. El nostre és un ofici que es fixa molt en els detalls, aquesta idea de nous és molt generalitzable, el que em de pensar és amb els nens que creixen, perquè la relació que puguem tenir amb ells és estàtica, pensem que els nens estiguin quiets, però estan canviant amb el temps, estan creixent, però nosaltres també estem creixent i canviant com a professors. Nosaltres intervenim en aquest creixement.

Els nens són els més estrangers possibles,més que els immigrants perquè s’ha d’acostar a una forma de vida que mai ha conegut. Els nens no venen de cap país, arriben per primera vegada. Quan ens fem estrangers comparem allò que hi ha amb el que és familiar, però ells no tenen res familiar. A les escoles la verdadera estrangeria no són els nens que venen del Marroc o de Xina.

Un ha d’aprendre a la ciutat: Hi ha alguns que ho fan per ofici, però aprendre a bellugar-se per una ciutat no és només la funció del mestre, també ho aprenem amb altre gent de la ciutat que fa que ens moguem amb tranquil·litat. Tots fem de mestres per trobar un lloc propi. Els que ens ajuden a que ens agradi la ciutat, alguns seran mestres, altres no ho seran, però els mestres han de fer conèixer la ciutat.

Un professor ha de tenir un arxiu de la ciutat, perquè aprendre a viure en una ciutat fa que quan siguem estrangers ens adaptem perquè cal buscar fora el que aquí no hi és.

Un nen ha de poder arrelar en un lloc on ha viscut per després poder arrelar a altre, per tant fer de mestre té una importància molt gran, tenir la possibilitat per donar-li la mà i que vegi en quin món ha arribat i com es pot desenvolupar en aquest.

Si pensem amb nens que creixen, pensem amb una gran vitalitat de la gent que el fa créixer. La complexitat de la ciutat és un concepte mínim per conèixer la realitat en la que viu.

La confiança que dona que algú t’acompanyi à fer de mestre

(www.anycerda.org)

Fa 150 anys es va aprovar l’eixample de Barcelona.

Tenim en disposició un navegador web.

Aquest cada cop que s’utilitza es veuen els mapes de la ciutat. Hi ha marques i només van els turistes, només veient edificis emblemàtics sabem que parlem de Barcelona.

Com pot ser que al mapa de la ciutat no assenyali les escoles?

És important parlar de les escoles perquè després van haver d’introduir-se a aquest pla. A l’eixample totes les escoles són verticals, té una tipologia d’escoles molt peculiar.

Són espais molt diferents per estar en una zona escolar però molt útils per viure en un pis.

Al mateix temps hem demanat que els centres culturals també estiguin. Començant a teixir un plànol on l’escola passa al marc de la ciutat que té un patrimoni com a centre de recursos, per això és important que els centres culturals estiguin per activar informació.

La educació ha de passar a primer pla perquè els nens són els que creen canvi a la ciutat.

Si entrem a un edifici com la pedrera (web), està la visita com un lloc d’imatges. Ens ofereixen la possibilitat de crear metàfores, buscar comparacions, d’intentar entendre, d’imaginar...

La ciutat en la qual vivim la hem de reconèixer per poder ensenyar als nens a trobar-la i poder mantenir aquesta curiositat insaciable.

Quina podria ser una bona metàfora per comparar els nens amb els ruminants?

Surten a trobar l’aliment i després troben un lloc tranquil per rumiar, a l’escola potser tindrien la sort de tenir l’entorn i tornar a rumiar ( integrar a la vida pròpia allò que hem après fora, allò que pensem fora). Relació entre l’interior i l’exterior.

Endur-se l’instrument de pensar, d’imaginar a on estigui. Les condicions hi són però espera a la persona per alimentar la curiositat que els nens tenen per si mateixos. Els nens són curiosos per necessitat, fan preguntes per entendre aquest món i poder viure en aquest. El que no pot fer un professor és no alimentar aquesta curiositat. Cal com a mínim una ciutat sencera per poder alimentar la seva curiositat. Aquesta curiositat s’assembla molt a la que tenim els adults davant una obra d’art.

Els nens tenen una curiositat molt gran surten i tornen moltes vegades per saber i saber. Nosaltres aprenem a reconèixer la curiositat del nen quan mireu l’art, no només és la satisfacció que tenen sinó contemplar-los.

També donen altre perspectiva les obres d’art. Fer de mestre hauria de ser un programa per ajudar-nos a conèixer quines imatges parlen de nosaltres. Les experiències estètiques no són només per un dia que van a veure una cosa sinó també es troben a la vida quotidiana.

Les obres d’arquitectura,els teatres, les pel·lícules, la ceràmica són les nostres aliades per poder tenir com a centre d’interès la curiositat.

http:// www.youtube.com/watch?v=ip-Owawmbeg

En els moviments dels nens som aprenents.

A exposar-se a les arts pots acabar sucumbint als seus encants, no només les arts serveixen per fer l’ofici. Una cosa és fer de mestre i altre ser mestre, s’esdevé mestre quan la realitat ens fan poder donar la mà a un altre.

Per ser ensenyant volem ser savis, no es pot ensenyar si en realitat ni es vol ser savi, posar l’accent en l’ensenyament i la seva didàctica. La didàctica apareix com a necessària quan hi ha un desig d’aprendre. Ensenyar a llegir i escriure serà un repte molt gran, per aquest motiu cal ser lector. L’acomodador de cinema et porta al teu lloc de percepció, fer de mestre és fer a cada nen viure, per fer-lo riure i a vegades plorar.

Apadrinament d'un estudiant de tercer curs.


Avui era el dia d'acompanyar a un estudiant de 3r curs en el seu centre escolar dintre de la setmana extraordinària.
Aquesta ha estat una gran experiència perquè hem vist com estudiants en pràctiques realitzaven la feina que nosaltres realitzarem dintre un temps.
He fet aquesta presentació de l'escola perquè tothom gaudeixi de la mateixa forma que jo.

De buena ley

En el programa "de buena ley" ha sortit la noticia d'una professora que treballava en una escola concertada. Aquesta professora es va gravar en unes situacions íntimes amb el seu marit, més concretament fent un striptis, i mentre feia classe un dels seus alumnes li va treure el mòbil sense que ella s'adonés i va publicar aquest vídeo, l'associació de pares va obligar al director a expulsar a la professora del centre i no s'ha trobat culpable del vídeo.
Ara la professora reclama tornar a altre centre diferent o bé que el director la indemnitzi amb 18.000 euros per atentar contra el dret d'imatge.

Què penseu sobre aquest tema? Un professor ha de ser fora i dintre de l'escola o pel contrari pot ser un excel·lent educador i fer el que vulgui a la seva vida íntima?

lunes, 16 de noviembre de 2009

CIBERNÀRIUM

Iván García és responsable del Cibernàrium de Barcelona i ens ha explicat una mica en què consisteix:

És un parc tecnològic que es troba a Barcelona nord, on hi ha empreses. 1000m2 són dedicats al Cibernàrium, un espai on formar-se i créixer amb Internet, és un centre d'alfabetització digital ( primer contacte amb l'ordinador).
L'objectiu de Barcelona activa és recolzar a les noves empreses.
Forma part de la xarxa d'equipaments amb activitats gratuïtes.
Objectiu: posar a l'abast de les persones de la ciutat fora, l'accés a les noves tecnologies i a saber com utilitzar-les tant les que són simples com les que son complexes.
Va dirigit a tots els ciutadans a partir dels 16 anys.

El model formatiu consta a partir de càpsules d'informació bàsica de durada de una a quatre hores. També conté un calendari ajustable a les necessitats de les persones, hi ha possibilitat de repetir càpsules.
Hi ha 2 programes: Inicia't a Internet ( activitats d'una hora que es van repetint al llarg de la setmana) i creix amb Internet ( activitats de segon pis triguen entre tres i quatre hores).
Hi ha al voltant de 82 activitats deiferents. Aquestes activitats les actualitzen cada trimestre.
La idea és donar una introducció i les eines fonamentals perquè les persones que venen surtin amb un coneixement bàsic i suficient per poder-se formar més en un futur.

A més d'informació hi ha divulgació, tenen un centre de recursos multimèdia on hi ha vídeos de curta durada, petits auto-cursors i una sala de navegació on-line per possible connexió a Internet.

l'any 2008 van haver 60.000 participants: 55% dones, 64% majors de 40 anys, 35% aturats, 39% estudiants de secundaria, 34% universitaris i 16% de fora de la unió europea.

Reptes que tenen pel futur:

1) obertura antenes alfabetització digital
2) Fomentar activitats de creació de comunitat al voltant del cibernàrium.
3) trasllat de part del districte 22@, casa de les TIC
4) Potenciació de la línia " Creix amb Internet"

Conferència LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

Els conferenciants José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del departament de Periodisme de la UAB ens han parlat sobre la comunicació i la educació en la web 2.0.
En aquesta entrada escriuré una síntesi sobre el tema a tractar.

LA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA:

Escola, filosofia:
Els professors utilitzaven la ètica, buscaven l'excel·lència i el diàleg i l'escriptura era una forma de comunicació. Plató atribuïa el diàleg a Aristòteles.

Edat mitjana:
Va arribar el llibre Sagrat, hi havia una revelació divina i la hermenentica ( el saber venia dictat per Déu).
El llibre era per utilitzar la repetició i la memòria.
Un altre mètode eren els tallers gremials , iniciació al món professional( gremis i magisteri). Utilitzaven instruments i tècniques de treballar l'artesania.

Escola burgesa:
"ciutadania massiva"
Treball industrial propi del s.XIX i conseqüència de la revolució industrial.
Fàbriques, pissarres, murs, uniformes, igualació, etc. Garned criticava la necessitat de l'escolarització en aquesta època i el dret dels infants a tenir una bona educació i ensenyament.

Escola reserva:
Societat de l'espectacle, defensa la docilitat i comunitat. Joc i imitació.
És una visió horitzontal, l'alumne ha d'anar a l'escola per obligació però dona igual si aprèn o no.
Fins ara crear escoles consistia en crear murs i el coneixement vàlid era únicament del professor, a partir de l'inici dels medis de comunicació aquest mètode o monopoli del saber es trenca. Avui dia hem d'acabar amb aquesta escola guarderia.

Al llarg del temps l'ésser humà ha passat a dominar diferents mètodes de comunicació:
1) la mà
2) instrument
3) pedra
4) l'impremta
5) mòbil

Avui dia la censura és impossible, no és una pràctica educadora. Hem d'afrontar l'univers del coneixement que tenim actualment. necessitem que l'educació canvii socialment, cultural i psicològicament.
Amb la informàtica es crea una memòria basada en xips més gran que el patrimoni de la humanitat, hi ha un creixement del saber exponencial.

Invents que s'han creat al llarg del temps:

1964: cinta ( primera possibilitat de registrar)
1977: primer ordinador de sobretaula
1981: CD
1991: webs
1995: Mp3
1998: google & firefox
1999: messenger
2001: Ipod
2004: facebook
2005: Youyube
2006: twitter


WEB 2.0

Internet és un instrument jove ja que es va crear a la dècada dels 90. En aquest moment es va crear el website ( plataforma en Internet, conjunt de pàgines web).

Primerament es va crear la web 1.0 al 1996 i era un tipus de web estàtica amb documents que mai s'actualitzaven i els continguts dirigits a la navegació ( HTML i GIF)

Després a partir de 2004 i va ser assignat per Tim O Reilly per referir-se a una segona generació de web basada en comunicacions d'usuaris i en games especials de serveis, com reds socials, els blocs o les wikis que fomenten la col·laboració de diferents usuaris.

WEB 1.0

WEB 2.0

lectura

Lectura- escriptura compartida

Unitat mínima d’informació és la pàgina.

Missatges, articles... busca continguts concrets.

Estàtic

Canvia constantment

Navegador

Navegador, lector RSS, plataforma alimentada de continguts

Webmasters

Tothom pot ser creador d’una web ex: wilipedia

“geeks” esperts informàtics

Aficionats ( protagonistes)


Característiques al futur :

1) La quantitat d'informació al món en un futur serà difícil d'adquirir quan entrem a l'escola i d'ensenyar-la,perquè serà molta
2) Hi haurà una escola multilingüe on l'anglès serà bàsic. Hi haurà escoles obertes a la red, forma una mentalitat cosmopolita.
3) Tindran recursos audiovisuals
4) Divisió casa-aula trencada a partir d'una red virtual on cada generació s'implicarà en el coneixement. Escola dedicada al coneixement fort i profund.

3 exemples d'eines:

1.- vozme
És un espai de text on escollim l'idioma i enganxem un text de qualsevol lectura, el programa pronuncia aquesta informació. Aquesta no és una eina dissenyada per a la docència però pot servir molt en l'àmbit educatiu, per exemple per fer pràctiques per exercitar un idioma.

2.- Aprobbo
És un programa que permet saber si hi ha paràgrafs copiats i penjats per Internet al text d'un document. Aquesta eina és molt útil per a professors.

3.- i Google
És una eina que serveix per crear el teu escriptori general, és una eina per a alumnes, còmode per tenir tota la informació interessant al teu lloc.

CONCLUSIONS

- Web 2.0 és una web que confia en els seus usuaris
- web que potencia les experiències dels usuaris riques, per millorar i controlar millor les nostres eines.
- web que permet jugar ( provar, buscar la forma d'esquivar barreres).
- El comportament de l'usuari no està determinat
- Dona dret a mescles de diferents drets.
- Beta eterna
- Imposa la cultura de hacker ( busca les fortaleses i les debilitats)
- Web de la gent

La web 2.0 ens obliga a aprendre a veure, escoltar, llegir ( de forma distinta que és la que imposa), escriure ( de forma diferent), gestionar ( quantitat de continguts), innovar ( generar nous productes, escenaris, projectes...).

DEBAT

1) Quina és la funció del professor en aquest tema?

- Hauria de tenir totes les competències de les que hem parlat.
- Les polítiques educatives han estat destinades a augmentar el nombre d'ordinadors a classe, si no hi ha un canvi pedagògic no s'aprofita l'avantatge de les noves tecnologies.
- Els alumnes moltes vegades dominen millor les noves tecnologies que no els professors.
- Tenim la funció d'ensenyar als alumnes com utilitzar els programes nous sense l'ajuda del professor, la clau és aprendre els conceptes i motivar la curiositat de l'alumne.
- Treure a fora l'educació per buscar el camí de l'aprenentatge. El professor és un acompanyant.

2) Com han de ser els estudiants?

- Sabem lo bàsic per poder moure'ns però em de conèixer més.
- Hi ha una pèrdua de la intimitat.
- Sí però aquesta pèrdua no és només amb les reds socials sinó amb bancs per Internet, compres, càmeres que ens vigilen...
- Si les tecnologies tindran més capacitats que nosaltres no serveix de res ensenyar als nens a multiplicar.
- Si que serveix perquè encara que els ordinadors tinguin unes capacitats millors que les de nosaltres ells no tenen la capacitat d'innovar.

jueves, 12 de noviembre de 2009

DEBAT ( Tècniques que es poden utilitzar)

Avui preparant el debat hem trobat informació de claus per realitzar un bon debat i a continuació les escric perquè qualsevol de vosaltres les pugui utilitzar.

Un debat es un tex argumentatiu en que s'entrellacen els arguments que sostenen la tesis en conflicte.
Els arguments s'han de construir amb estreta relació conforme l'oponent.

REALITZACIÓ D'UN BON DEBAT:

- Imposar un punt de vista personal
- Escoltar a l'altre abans de respondre
- Posar-se enlloc de l'altre
- Ser breu i concret a l'hora de parlar.
- Ser tolerant respecte a les diferències.
-Acompanyar les crítiques amb propostes.
- Evitar el registre informal
- conclusions al final per poder finalitzar correctament el debat.

En el moment de planificar el debat s'han de veure els possibles arguments de la contrapart i tractar de trobar arguments favorables a la posició que es representarà.

Arguments a favor: proves ( demostren la certesa de les afirmacions o arguments propis)
Arguments en contra: objeccions.

ENRIQUIMENT DELS ARGUMENTS:

  • Sintomàtics: les raons es presenten en forma d'indicis, signes o símptomes que condueixen a una breu conclusió.
  • Nexos causals: Raons que es presenten com a causa que provoca una conclusió.
  • Analògica: Comparacions d'uns fets o coses amb altres fent una causa.
  • Per generalització: A partir de casos similars, es pot generalitzar una tesis comú a tots ells, comprovar la solució.
LLISTA PER COMPROVAR SI UN ARGUMENT ÉS FORT:

1) Existeix alguna ambigüitat, punt dèbil que faci un bloqueig la nostra comprensió?
2)L'argument cau en una falacia o trampa?
3) És massa manipulador el llenguatge?
4) Hi ha informació de fons no contrastada?
5) Puc fer una llista de les raons o evidències per l'argument o subargument?
6) Hi ha proves que aprovin la conclusió?
7) Informació adicional per fer un argument raonable per si hi ha altres raons?.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Presentacions webs.

Avui a classe de gestió i tic els diferents grups que es van formar la setmana passada han realitzat una presentació sobre diferents comunitats web 2.0.
Les web 2.0 permeten la interacció de diferents persones.
Aquestes webs són útils tant per estudiants com per professors i tot tipus d'usuaris.
A continuació explicaré les deferents webs que ha presentat el grup B.

VISIBLE BODY:

És un programa que permet veure estructures del cos humà en 3D, individus orgànics.
Aquest és dirigit a diferents usuaris com instructors, estudiants, professionals de la salud etc.

Abans de la seva utilització t'has de subscriure i pagar una quota depenent de l'ús que en fessis, però la visita és gratuïta.

Aquesta web ens ajuda a aprendre com detectar malalties, localitzar i analitzar estructures atòmiques i ampliar.
També podem aprendre tot el sistema circulatori, respiratori, urinari, ossi, digestiu, endocrí, muscular, nerviós...

L'Esther Ruiz és una de les alumnes que ha fet aquesta web i si entreu al seu bloc segurament podreu veure el treball explicat més específicament.

http://estheruiz-estherruiz.blogspot.com/

EYEOS

Aquesta web que ens han presentat els companys del nostre grup és una web virtual que permet treballar i penjar els nostres arxius a la web, d'aquesta manera ens estalviem portar sempre l'ordinador a tots els llocs on l'utilitzem.

Característiques:

  • És multiforme, és a dir compatible amb diferents arxius com el open office per exemple.
  • És segur, ja que evita la infiltració de virus i a més a més no fa falta que et registris, per tant les teves dades no surten.
  • Funció d'escriptori, perquè tens tots els teus arxius i carpetes amb els que treballes pujats.
Aquesta web va nàixer al 2005 a Catalunya. Uns joves programadors eren molt despistats i sempre s'oblidaven els apunts amb el pen o l'ordinador, per tant van tenir la magnífica idea de crear un escriptori a la red, d'aquesta manera sempre que estiguessin a qualsevol lloc amb l'ordinador i connexió a la red podien treballar amb els seus arxius. Més tard van decidir incorporar un processador de text, per realitzar els treballs directament.

L'Isaac és un dels alumnes que ha fet aquesta presentació i és molt interessant que la veieu al seu bloc.

http://izaakesunmotivat.blogspot.com/

M'he registrat en aquesta web i tinc el meu compte, però m'he adonat que quan penges masses arxius comença a anar molt lent i és una mica incòmode, per tant crec que jo només l'utilitzaria per moments específics d'agafar informació en un lloc determinat.
Els documents de google fan la mateixa funció pràcticament i funciona més ràpid.


LABORATORI COMSOC

És un laboratori virtual, basat en el currículum de batxillerat. És una eina molt eficaç perquè els alumnes que fan el treball de recerca a segon de batxillerat l'utilitzin.

Característiques:

  • Es poden realitzar tutories virtuals: per via correu electrònic poden ajudar a l'alumne a fer millor el treball ( aquest tutor no serà el que avalua el treball)
  • Té un laboratori virtual de simulació interactiva: Aquí es pot veure com es comporta la societat, aspectes importants de la Terra, simular com creix un bosc tropical...
  • La web conté un bloc de dubtes: hi ha simulacions interactives, idees per a nous treballs i recursos de recerca.
  • Dintre dels laboratoris podem veure explicacions de diferents temes de cada assignatura, com per exemple: filosofia, geografia, electrotècnia, mecànica, economia,física, matemàtiques...
Una participant d'aquest treball és la Sara Torras que al seu bloc té la informació sobre aquesta web més detallada.

http://sarat91.blogspot.com/

TRADUCTOR DE GOOGLE


El google és un cercador d'informació i a més d'aquesta funció tenim la opció de traduir una pàgina sencera d'un tema que ens interessa à l'idioma més adequat per a nosaltres.

Aquesta web utilitza un mètode que consisteix a introduir milions de paraules compostes per textos lingüístics a diferents idiomes com exemple de traductors professionals i a partir d'aquí es planteja una estadística.

Tradueix a 44 idiomes diferents, només volen intentar traduir a totes les llengües.
Com més llarg sigui l'idioma traduït millor.

Aquest mètode l'hem utilitzat tots a classe i és molt interessant. Hi ha moltes vegades que agafem pàgines web en anglès o altre idioma i són específiques d'un tema que ens interessa, llavors amb aquesta traducció al Català podem aprofitar-ho molt millor.
Actualment l'utilitzo molt.

Podeu veure el treball fet al bloc de l'Hector.

http://hectorros.blogspot.com/

I GOOGLE

I google permet personalitzar el teu cercador i utilitzar-lo com pantalla principal.
Pots visualitzar els teus e-mails, fer entrades directes al teu bloc, llegir les notícies, les previsions meteorològiques, etc

Jo tinc el meu des de que vam començar el curs i és molt còmode.

Un dels companys que ha fet la presentació d'aquest treball és el Roc.

http://r-molina.blogspot.com/

GOOGLE EARTH

És un globus virtual desenvolupat per windows.
En aquest podem veure imatges específiques del món, cercar un lloc concret, veure dades de fons marí...

Conté vídeos tutorials on podem veure mart en 3D, explorar la lluna...

hi ha un altre aplicació de google anomenada google street i permet veure imatges molt properes d'un lloc concret en 3D.

Tota aquesta informació amb vídeo inclòs la podeu veure al bloc de l'Albert.

http://albert-valbuena.blogspot.com/

Debat

TÈCNIQUES QUE ESTEM UTILITZANT EL GRUP DE DEBAT (A FAVOR DE L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA ALS 18 ANYS) AMB AJUDA DEL LLIBRE " COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC"

Saber fer una presentació de 10 minuts amb seguretat.


Improvisar i adaptar el discurs al públic. Parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat, però sempre funciona tenir un guió que faci de carcassa del discurs. Cal ser natural.


Guió per poder improvisar:


- Domini del tema

- Memoritzar el que dirà però no tot el discurs perquè es perd naturalitat.


Modificar o perfeccionar el discurs segons la reacció del públic ( feedback) adaptarà el seu missatge segons la reacció que interpreti en els altres. La forma d’obtenir aquest feedback és amb la mirada- obtenim informació i dominem la situació-.


Actitud:

El somriure desperta simpatia i confiança i provoca que el públic se senti còmode i content d’assistir-hi.


Posició del cos:

Hem de tenir una postura d’equilibri: còmode, natural.

El millor és estar dret amb els peus separats i el pes del cos ha de descansar sobre tota la superfície dels peus. Els braços han d’estar penjats al costat del cos.

Està bé moure’s de tant en tant, un orador sempre immòbil sembla encarcarat i no comunica.

S’han d’evitar els tics repetitius, els moviments cíclics i el creuament de braços perquè sonen una imatge d’estar a la defensiva.


Gesticulació:

Ha de ser natural , no ha de semblar assajada, ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú, no ha de ser exagerada, cal mostrar les mans al públic i utilitzar moviments amplis.


lunes, 9 de noviembre de 2009

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Es bo aixecar-se d'hora?



Avui a classe em realitzat un treball perquè serveixi de suport en una presentació d'un tema. Nosaltres l'hem fet del tema: Es bo aixecar-se d'hora?.
El professor mentre exposàvem el tema, ens ha anat guiant amb coses que estarien millor i coses que és millor no fer.

Com interactuar en la presentació:

- La persona que parla no ha de mirar el document de suport que té a no ser que vulgui ressaltar una imatge concreta.
-No és bo fer una pregunta al públic, ja que pot causar una espera a obrir un debat i el que volem és que l'auditori ens escolti.
-Memoritzar tot el treball visual o audiovisual perquè pot ser que tinguem problemes i haguem de mirar ( perdem contacte visual amb el públic).
-Hem de ser una mica creatius, per exemple: en un power-point incorporar un vídeo ja fet o fet per nosaltres, fer links que ens portin a unes pàgines web determinades, incorporar música perquè sigui més harmoniós...
- Els que realitzen la presentació han de moure's una mica per crear una atenció al públic.
- Recordar que també tenim un llenguatge no-verbal i l'hem de controlar.

Quins recursos és millor utilitzar:

- En el moment que predomina el text a una imatge de suport és quan hi ha competència.
- Es molt millor ficar una imatge amb unes paraules claus, si cal, i explicar-ho.
- Si volem ficar unes frases per parlar d'algun tema de forma seqüencial és molt millor clicar i que surti una frase i fins que no acabem no clicar per veure l'altre. D'aquesta manera el públic no llegirà abans de que parlem d'aquest tema.
- La incorporació de vídeos està molt bé però no ha de ser l'única cosa que tinguem com a suport, ja que el vídeo parlarà per nosaltres.
- Millor tenir una imatge inicial de fons i després anar clicant i que les imatges amb el context es superposin.
- també funcionen molt bé els mapes conceptuals per relacionar termes amb imatges, però això només el podrem utilitzar segons el tema.